La participació d’AGROLAC al 18è Symposium de Sanitat Vegetal de Sevilla ha suposat una experiència especialment positiva per a l’empresa. La conferència va despertar interès entre els assistents, va generar converses de valor en finalitzar la sessió i va permetre traslladar un missatge clar: la innovació agrícola útil no neix només als grans grups multinacionals, sinó també a empreses mitjanes que decideixen assumir risc, invertir a llarg termini i treballar amb rigor científic. L’estructura mateixa de la ponència estava plantejada per demostrar-ho, combinant una part tècnica impartida pel Dr. Emilio Montesinos, de la Universitat de Girona, amb una segona part centrada a AGROLARIX, presentada per Miguel Sarrión.
Però per entendre bé el sentit d’aquesta conferència, cal començar pel principi: per què AGROLAC va decidir apostar per la R+D i per què aquesta aposta s’ha acabat convertint en un dels eixos més importants de la seva identitat actual.
L’origen de l’aposta per la R+D: una transformació estratègica, no pas una reacció defensiva
AGROLAC va néixer com a distribuïdor de matèries actives per a empreses del sector agroquímic i durant dècades va ocupar una posició reconeguda dins del mercat fitosanitari espanyol. La seva activitat estava recolzada en una cartera sòlida de registres i acords amb fabricants internacionals. Tot i això, el progressiu enduriment de la normativa europea sobre productes químics tradicionals va obligar moltes companyies del sector a redefinir el seu camí. En aquest context, AGROLAC va prendre una decisió estratègica que avui es revela com a decisiva: no limitar-se a reduir activitat ni resignar-se a un paper cada cop més estret, sinó pivotar cap a un nou model basat en innovació pròpia, sostenibilitat, validació científica i internacionalització.
Aquest pivot no va ser un simple canvi comercial ni un ajustament cosmètic del catàleg. Va ser una profunda redefinició del paper de l’empresa dins de la cadena de valor. A Europa, l’aposta va passar pel desenvolupament de solucions biològiques pròpies a través del programa de R+D AG LifeSolutions . Paral·lelament, a Llatinoamèrica es va impulsar la creació d’ Agrolac Andina Colòmbia i Agrolac Andina Perú , amb estructures locals capaces d’operar en mercats on els productes químics tradicionals seguien tenint demanda, alhora que s’obria la porta a introduir innovacions biològiques desenvolupades per l’empresa.
Aquesta evolució explica molt bé el fons de la conferència celebrada a Sevilla. El que s’hi va presentar no va ser només un producte ni una història corporativa d’èxit. El que es va mostrar va ser el resultat d’una transformació empresarial guiada per una convicció molt concreta: quan canvia l’entorn regulador i canvia també l’agricultura, una empresa pot optar per encongir-se o decidir desenvolupar tecnologia pròpia. AGROLAC va triar el segon.
Una nova etapa basada en eficàcia, responsabilitat i visió global
La nova etapa d’AGROLAC es recolza en tres idees centrals. La primera és l’ eficàcia , entesa no com una promesa comercial, sinó com a resultat d’assajos rigorosos, validacions successives i formulacions pensades per oferir un efecte real a camp. La segona és la responsabilitat , perquè la sostenibilitat, la seguretat i la reducció de l’impacte ja no són un afegit reputacional, sinó una exigència de l’agricultura moderna. I la tercera és la visió global , amb una estructura preparada per créixer tant a Europa com a Llatinoamèrica.
Aquest va ser precisament el context que va donar sentit a la conferència del Symposium. La jornada no es va limitar a parlar d’innovació com a concepte abstracte, sinó que va intentar explicar com aquesta innovació es construeix de debò: amb anys de treball, aliances científiques, assaigs, errors, validacions, reformulacions i una voluntat constant de convertir el coneixement en solucions aplicables.
Plantegem una doble proposta: per una banda, una ponència tècnica sobre el desenvolupament de solucions biològiques per a la protecció i nutrició vegetal a partir de microorganismes nadius; de l’altra, una presentació corporativa i tecnològica orientada a mostrar com la innovació basada en biotecnologia es pot traduir en solucions reals, escalables i alineades amb les exigències actuals de sostenibilitat, productivitat i seguretat.
Una conferència dividida en dues meitats, unida per una sola idea
La primera meitat va girar al voltant dels projectes de R+D desenvolupats per l’empresa al llarg de més d’una dècada juntament amb diferents universitats i centres de recerca, amb un protagonisme especial de la Universitat de Girona . Aquesta part va ser impartida pel Dr. Emilio Montesinos , i va tenir un fort pes científic i metodològic. S’hi va explicar el recorregut seguit per AGROLAC i VICORQUIMIA en el desenvolupament de solucions sostenibles per a sanitat vegetal, amb especial atenció a l’ús de microorganismes nadius seleccionats mitjançant un procés rigorós de recerca. El resum presentat per al Symposium destacava que aquesta col·laboració constitueix un exemple de transferència tecnològica amb resultats concrets i validació científica.
La segona meitat es va centrar a AGROLARIX , un dels desenvolupaments propis més representatius de l’empresa, i va ser exposada per Miguel Sarrión . Aquesta part va abordar el producte no només des del seu encaix comercial, sinó també des del seu fonament tècnic, el procés de desenvolupament i el lloc dins d’una agricultura més productiva, sostenible i saludable. La pròpia presentació defineix AGROLARIX com un bioestimulant regulador del desenvolupament de nova generació, formulat com a líquid soluble nanoencapsulat a base de dihidroquercetina procedent d’alerç siberià.
Tot i que les dues meitats tenien tons diferents, el fil conductor va ser el mateix de principi a fi: com el coneixement generat a la universitat pot fluir cap a l’empresa quan hi ha una col·laboració real, sostinguda i orientada a resultats , i com aquesta col·laboració es pot materialitzar en tecnologies concretes desenvolupades des del si d’una PIME.
La primera meitat: més d’una dècada de R+D i col·laboració amb universitats
La intervenció del Dr. Emilio Montesinos va posar el focus en una qüestió essencial: la innovació agrícola seriosa no neix de la improvisació. Requereix mètode, temps, objectius clars i capacitat de sostenir la inversió durant anys. Segons la documentació presentada, aquesta línia de treball parteix del compromís amb una agricultura més sostenible, eficaç i respectuosa amb el medi ambient. Es va explicar a més el treball exploratori inicial, que va incloure la recol·lecció de més de 100 espècies arvenses durant dos anys, amb presa de mostres d’arrels i sòl per a la seva anàlisi microbiològica, cosa que va permetre identificar ceps amb alt potencial bioactiu.
La ponència va abordar també les metodologies emprades en la selecció, l’aïllament i l’avaluació de microorganismes beneficiosos, així com les tecnologies aplicades a la formulació de productes que asseguren estabilitat, eficàcia i facilitat d’ús. Entre els aspectes destacats hi havia la identificació de plagues i malalties objectiu, l’estudi dels modes d’acció dels microorganismes seleccionats i la resolució de problemes tècnics de formulació, cosa que sol quedar oculta en el discurs comercial, però que en realitat és una part central del desenvolupament tecnològic.
Aquestes aliances universitat empresa han permès desenvolupar productes amb base científica per al control de plagues, malalties, estrès abiòtic i millora de qualitat.
Aquest punt va ser especialment important dins la conferència perquè desmunta una idea encara massa estesa: que les pimes s’han de limitar a distribuir tecnologies desenvolupades per altres. Davant d’aquesta visió, AGROLAC va voler defensar una cosa molt més ambiciós. Una petita o mitjana empresa també pot generar coneixement aplicat, construir propietat tecnològica, validar productes i aixecar barreres competitives pròpies. És més difícil, exigeix més paciència i comporta més risc, però precisament per això el valor creat també és més gran.
La segona meitat: AGROLARIX com a exemple tangible daquesta filosofia
Si la primera part explicava el marc, la segona mostrava una prova concreta. AGROLARIX no va aparèixer a la conferència com un simple llançament comercial, sinó com el resultat visible d’una manera de treballar.
La presentació del producte descriu AGROLARIX com un bioestimulant regulador del creixement i desenvolupament de les plantes de nova generació, nanoencapsulat mitjançant ciclodextrines, una tecnologia orientada a resoldre limitacions històriques de la dihidroquercetina, com ara la inestabilitat i la baixa biodisponibilitat. Entre els avantatges assenyalats hi ha l’estabilitat davant de llum, temperatura i oxidació, la solubilitat aquosa, la penetració en teixits vegetals, la possibilitat d’aplicació foliar o via reg i la seva eficàcia a baixa dosificació.
La cronologia del desenvolupament dAGROLARIX és també significativa. La presentació recull una seqüència de treball de més d’una dècada: assaigs inicials entre el 2014 i el 2016 en cultius com tomàquet, carbassó, enciam, cítrics, blat de moro i ornamentals; ampliació i confirmació en nous cultius entre 2017 i 2021, amb més de 50 assaigs de camp acumulats; investigació universitària entre 2020 i 2024 sobre metabolisme vegetal i formulació nanoencapsulada; i finalment l’etapa de registre i comercialització entre el 2023 i el 2026.
Més enllà de la cronologia, l’interès del cas AGROLARIX és que encarna molt bé el tipus d’innovació que l’empresa va voler defensar a Sevilla. No es tracta només de disposar d’una molècula o d’una primera matèria interessant, sinó de transformar-la en una eina agronòmica usable, estable, eficaç, validada i econòmicament defensable.
La mateixa presentació tècnica inclou resultats científics rellevants sobre fisiologia i producció. Entre aquests, millores de l’estat hídric en fulles i arrels, increment del contingut de clorofil·la i de l’activitat fotosintètica en floració, mobilització més eficient de carbohidrats cap a fruit, modulació hormonal i augment del nombre total de fruits, mantenint i millorant en alguns cultius els paràmetres de qualitat equivalents al control.
Aquest enfocament va encaixar perfectament amb l’objectiu global de la conferència: mostrar que la innovació no consisteix només a “tenir alguna cosa nova”, sinó a construir solucions que responguin a necessitats reals del cultiu i de l’agricultor.
Transferència de coneixement: de la universitat al camp
Un dels missatges més sòlids de tota la jornada va ser el valor de la transferència de coneixement . Massa sovint es parla d’universitat i empresa com si fossin mons paral·lels, amb ritmes, interessos i llenguatges irreconciliables. Tot i això, l’experiència presentada per AGROLAC i la Universitat de Girona demostra que aquesta separació no és inevitable.
Quan hi ha una col·laboració ben orientada, la universitat aporta profunditat científica, metodologia, capacitat analítica i rigor experimental. L’empresa, per part seva, aporta visió pràctica, coneixement del mercat, identificació de necessitats reals, capacitat de formulació, validació en camp i voluntat de portar la tecnologia fins a l’usuari final. La combinació dels dos mons permet accelerar l’arribada de solucions útils a l’agricultura.
Aquest va ser un dels punts que va donar més valor a la conferència. No es tractava només de reivindicar la investigació com a valor abstracte, sinó de mostrar un cas concret en què aquesta investigació ha anat avançant cap a aplicacions reals. La documentació presentada subratlla precisament aquesta voluntat d‟aportar una visió pràctica de com la innovació basada en biotecnologia pot oferir solucions escalables i alineades amb la realitat del sector.
La innovació com a barrera, valor diferencial i decisió empresarial valent
Un altre dels grans missatges de fons va ser que innovar implica risc , i precisament per això també implica oportunitat. Apostar per la R+D exigeix recursos, paciència i resistència. No tots els projectes prosperen al mateix ritme, no totes les investigacions desemboquen en productes rendibles i no tots els desenvolupaments troben un encaix immediat al mercat. Però renunciar a innovar també té un cost: dependència tecnològica, menor diferenciació i una exposició molt més gran a competir només en preu.
AGROLAC va voler transmetre que la innovació no s’ha de veure únicament com un cost o com una aventura incerta, sinó com una gran barrera d’entrada i com una manera de construir valor real per a l’empresa i per a la indústria. Una empresa que desenvolupa tecnologia pròpia no només amplia el catàleg; en reforça el posicionament, en millora la capacitat de negociació, genera actius intangibles d’alt valor i se situa en una posició molt més sòlida per afrontar canvis reguladors, tècnics o competitius.
Aquest missatge té una rellevància especial en el cas de les petites i mitjanes empreses. Durant anys, moltes PIMES del sector han assumit que el seu paper s’havia de limitar a comprar, distribuir o adaptar tecnologia creada per altres. La conferència va defensar la idea contrària: una PIME ben dirigida, amb visió estratègica i amb aliances científiques adequades, també pot investigar, formular, validar i llençar desenvolupaments propis. I quan ho fa, eleva no només el propi nivell, sinó també el del conjunt de l’ecosistema industrial.
Una acollida molt positiva a Sevilla
La bona recepció de la conferència va confirmar que aquest enfocament connecta amb una necessitat real del sector. Els assistents van mostrar interès pel contingut, l’estructura de la ponència i l’equilibri entre ciència, visió empresarial i aplicació pràctica. No era una xerrada merament institucional ni una exposició tancada sobre un sol producte. Era una proposta més àmplia: una reflexió, sustentada en fets, sobre com cal construir la innovació agrícola si vol ser útil i duradora.
Per AGROLAC, aquest interès té un valor especial perquè confirma que el camí emprès fa anys té sentit. La transformació iniciada després de la caiguda de certs registres no va ser una retirada, sinó una reinvenció. I aquesta reinvenció avui es pot explicar amb fets: col·laboracions amb universitats, assajos, productes propis, expansió internacional i una narrativa empresarial coherent amb el moment actual del sector.
Gràcies per acompanyar-nos!
La participació al 18è Symposium de Sanitat Vegetal de Sevilla ha estat, en definitiva, una excel·lent oportunitat per compartir una visió d’empresa basada en coneixement, transferència tecnològica i innovació amb propòsit. La conferència va permetre explicar d’on ve AGROLAC, per què va decidir apostar per la R+D, com ha treballat durant més d’una dècada amb universitats i centres de recerca, i de quina manera aquesta trajectòria ja es tradueix en desenvolupaments concrets com AGROLARIX.
Des d’AGROLAC volem agrair sincerament l’atenció, l’interès mostrat i l’acolliment rebut durant la jornada. Sortim de Sevilla amb la satisfacció d’haver compartit una història real de transformació i la convicció reforçada que l’agricultura del futur necessitarà més ciència, més col·laboració i més empreses disposades a desenvolupar tecnologia pròpia.
Innovar té risc, sí. Però també crea barreres, genera valor, enforteix les empreses i aporta solidesa a tota la indústria.